No* a Bolonya!

*(vull dir, sí a Bolonya, però no a la manera com la Universitat de Barcelona i el rectorat, juntament amb el conjunt de despropòsits del govern central, están duent a terme la reconversió de l’actual model d’universitats. Estic d’acord en una convergència dins d’un marc europeu perquè sigui més fàcil el transit del capital del coneixement, tot i que no necessàriament la seva mercantilització. És obvi que tot això requereix d’unes infraestructures i d’un capital humà, sobretot per poder dur a terme el model d’avaluació continuada que fomenti l’esforç dels estudiants i la seva posterior recompensa, i això requereix de més inversions tant de l’àmbit públic com del privat. De totes maneres, crec que l’entrada de capital públic a les universitats ha de crear una vertadera simbiosi entre la institució i l’empresa, i no un parasitisme, com la gent tem, i crec que això és possible, per això no excloc aquesta possibilitat de financiació. En quant a les inversions públiques, falta més conscienciació de la societat sobre la gran riquesa que aporta el món universitari, tant socialment com económicament, tant a curt com a llarg plaç: no podem pretendre posar-nos a l’alçada de la resta d’Europa sense invertir en la mateixa proporció en aquest àmbit. Per tot i això i molt més, sobretot perquè no m’agrada la imatge que es crea dels estudiants tant per part de la minoria que es tanca a les facultats com pels mitjans de comunicació que en fan ressó, matitzo aquest NO amb un asterisc ben ampli.)